El dia de l’Home

Avui és el dia de la Dona i molts diaris van plens de temes sobre la igualtat de gènere. Qui parla en aquests casos sobretot són dones: la majoria d’entrevistes són a dones i els articles estan firmats bàsicament per periodistes dones.

Quan es parla d’aquest tema als mitjans gairebé sempre veiem a dones i penso que m’agradaria veure molts més homes parlant de la igualtat. Crec que estem d’acord que és una lluita de tots i, com a tal, la igualtat hauria de ser present també entre els portaveus d’aquesta lluita. No dic que no m’agradi llegir qui són les dones líders polítiques, les directives de grans empreses o les dones artistes de renom, però voldria que aquest tema fos una cosa de tots.

Amb això, penso que una opció seria tenir un dia de l’Home i que en aquest cas fossin ells qui omplissin els diaris parlant de paritat. Immediatament després se m’acudeix que amb tants dies internacionals de coses diferents el dia de l’Home segurament ja existeix. El problema, penso, és que l’únic dia de l’home que recordo és el dia de l’home dels nassos.

Vaig a Google i, sí, el dia de l’Home és el 19 de novembre. Els seu objectiu és abordar temes sobre salut d’homes (recordareu el Movember) i també promoure la igualtat de gènere. Estic segura que hi ha molts homes que tenen molt a dir sobre aquesta igualtat, així que ens podem marcar aquest dia perquè siguin ells qui en parlin. No ho sé, és una idea.

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Sobre La Passió

Entrada a Jerusalem - La Passió d'Olesa

Entrada a Jerusalem – La Passió d’Olesa

No sóc creient i tinc poc coneixement de religió. Tot i així, crec que és important donar valor a la història religiosa més enllà de la fe, com a fonament de la nostra cultura i els nostres valors com a societat. Com fer-ho? Un bon exemple és l’espectacle de La Passió.

Fa uns dies vaig anar a veure el d’Olesa i trobo que és una bona manera de conèixer aquests orígens culturals. Pensareu… “però què diu aquesta?” “Vaya tostón això de La Passió!”. Potser encara un escandalitzareu més de les meves paraules quan us recordi que l’espectacle dura unes 3 hores i mitja.

Però un moment! Abans de deixar de llegir deixeu-me esmentar una altra xifra: Continua llegint

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

La sensibilitat és el punt fort

World Press Photo of the Year 2011 - Samuel Aranda

World Press Photo of the Year 2011 – Samuel Aranda

M’ha anat d’un pèl no perdre’m l’exposició World Press Photo 12, que recull 156 fotos guanyadores del premi internacional de fotoperiodisme. La mostra acaba el 6 de gener i per poc em passa de llarg. Com ja vaig explicar l’any passat, se’ns fa difícil contemplar el món. En general el mirem, sí. A vegades potser l’observem, però contemplar-lo, amb calma, és complicat. Anem ràpid per fer-ho tot, però no tenim temps per a res. Continua llegint

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Això pot ser un cop de dits

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Cinema amb veu alta

[Fa unes setmanes vaig escriure aquesta crítica sobre la pel·lícula The Artist. Aquesta matinada la pel·lícula ha guanyat l'Oscar a la millor pel·lícula i 4  estatuetes més. He pensat que era un bon dia per publicar-la aquí...]

Cinema amb veu alta

“Estàs una mica mandrosa”, li escriu ell pel xat del mòbil. Ho escriu amb un somriure a la boca, pensant que ella caçarà el to simpàtic i li respondrà amb una cosa com “Vine a treure’m tu la mandra” o similar. Ella, mig adormida, li respon bruscament: “Què passa? Que no puc tenir son un dia? Sempre m’has d’estar dient què faig bé i què faig malament…”. Sorprès, ell apaga el mòbil, se’n va a prendre l’aire i pensa que, un cop més, això del xat del mòbil és la millor manera de crear malentesos. Creu que és un mal sistema per comunicar-se de veritat, malgrat que el llenguatge verbal sigui l’utilitzat. Continua llegint

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Camins perduts: gener

El 3 de gener de 2012 a les 9.15h comencem el repte i el primer itinerari de l’any. A la guia del Manel Cajide, El massís de Sant Llorenç del Munt: 12 itineraris pels camins perduts, la sortida de gener està titulada com Ascensió a la Castellassa i a la Mola per les rogenques cingleres de llevant. Un títol ben bé encertat perquè si m’haig de quedar amb una cosa de l’excursió, em quedo amb la Castellassa de Can Torres pel costat de llevant, quan, a primera hora del dia, li tocava el sol matiner. Continua llegint

Publicat dins de Camins perduts | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari

Camins perduts: presentació

“Pam!”, ha fet sobre la taula el llibre quan hi ha caigut. Sense voler l’he agafat i he mirant la portada, la contraportada… Fins i tot l’he començat a fullejar. M’ha despertat interès. Al títol hi posava El massís de Sant Llorenç del Munt. I de subtítol afegia 12 itineraris pels camins perduts. A sobre, un autor conegut: en Manel Cajide, del Centre Excursionista de Terrassa. Continua llegint

Publicat dins de Camins perduts | Etiquetat com a , , , , | 2 comentaris